mecanisme de reconeixement

La ressonància magnètica nuclear (RMN) utilitzant diferents tècniques, entre elles, experiments de diferència de transferència de saturació (STD) entre molècules petites i grans, o tècniques calorimètriques (ITC) es troben entre les metodologies utilitzades en el grup de recerca per aprofundir en l’estudi del mecanisme de reconeixement enantioselectiu.

Així, admeten diversos tipus de condicions d’elució que orienten el mecanisme de reconeixement pel que actuen.

El principal mecanisme de reconeixement que regeix la formació d’aquests complexos rau en l’establiment de múltiples ponts d’hidrogen entre grups amino primaris protonats de l’anàlit i els àtoms d’oxigen de l’esquelet de l’èter corona.

A més, la seva senzillesa estructural els fa útils en estudis del mecanisme de reconeixement enantioselectiu.

Atenent al mecanisme de reconeixement pel qual actuen, fet que determina el tipus de compostos quirals que poden resoldre, en aquest grup podem considerar tres tipus de FEQ.

Finalment, tot i que varen ser de les primeres existents, cal considerar les FEQ el mecanisme de reconeixement de les quals implica un bescanvi de lligands.

Així, doncs, en l’elecció de la fase mòbil més adient per dur a terme una separació d’enantiòmers, a més de la compatibilitat amb el material que constitueix el suport cromatogràfic, la polaritat de l’anàlit o l’aplicació concreta que es vol donar a la separació, cal considerar el mecanisme de reconeixement quiral de cada FEQ.

L’interès per conèixer el mecanisme de reconeixement dels selectors quirals rau en el fet que aquest coneixement pot ésser emprat posteriorment per a l’obtenció de nous selectors quirals amb característiques estructurals millorades.